...Si tinc DOLOR , pot durar una hora , un dia , un any i fins i tot molt mes...

Pero un dia aquest dolor desapareix i passa a convertir-se en algo completament diferent...

...SI em RENDEIXO ; el dolor sera ... ETERN...


Marques Personals

-Marató BCN (2014) 3:30
-Mitja Marató Vilafranca (2013) 1:32
-Half Ironman Berga (2012) 5:45
-St.Silvestre St.Cugat (2012) 43:05


diumenge, 27 de març del 2011

Ruta del Cister

Avui he fet la ultra-maratoniana etapa circular de La Ruta del Cister que uneix les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell. Ruta maratoniana passant per Santes Creus ,Prenafeta ,Montblanc ,L´Espluga de Francolí ,Vallbona de les Monges ,Betall ,Forès ,Montbrió de la Marca ,La Planeta i finalment altre cop Santes Creus.
Des de la primera llum dels dia quan he sortit de Santes Creus fins que ja se'm feia fosc.
116 km i 10 hores pedalejant i gaudint d'uns paratges espectaculars i uns monestirs increïbles aixi com la ciutat emmurallada de Montblanc i tot uns poblets d'Un gran encant enmig d'aquest paradís.
Ruta espectacular on he gaudit dels temples,els paisatges i el menjar; m'he "cruspit una botifarra de calçots que encara la somio.

Detalls de la ruta;
http://connect.garmin.com/activity/75272593
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1566382

(Fotografies abaix)

Què és la Ruta del Cister?

El zel per l’observància més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’orde del Cister.
A partir de la figura de Sant Bernat de Claravall l’orde monàstic dels cistercencs es va estendre per tot Europa. Els sobirans catalano-aragonesos confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d’abundants terrenys agrícoles que van donar vida a l’economia i demografia dels nous territoris. A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de manera que respongueren a la necessitat de colonitzar les terres conquerides als sarraïns, despoblades i ermes, situades a la Catalunya Nova.
Els monestirs s’alçaven arquitectònicament seguint amb rigor l’esperit de les comunitats que els van habitar i les regles estrictes que els presidien. Rodejant el nucli central monàstic, s’enlairaven locals de tipus administratiu, hospitals, capelles per a nobles o servidors del monestir, cases per a artesans, i per les terres del voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven granges. Per aquest motiu en agricultura i ramaderia foren uns mestres, i per tant uns grans promotors del desenvolupament social i econòmic de l’entorn.

L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dins la web us presentem els camins de la Ruta del Cister de forma ordenada i esquemàtica. Una manera de passejar i treure partit del patrimoni monumental, cultural i tradicional dels pobles i viles que són l’orgull d’aquesta terra, que per sobre de tot s’entrega al visitant oferint la grandiositat d’un passat i la humilitat d’un present.

                                            
                                          Santes Creus













                                          Cal Gaya, un lloc recomanable per una bona calçotada.


                                           Montblanc










                                          El Monestir de Poblet









                                          Vallbona de les Monges
















dijous, 24 de març del 2011

dimarts, 22 de març del 2011

Bilbo, Heuskal Herria

Aquesta setmana passaré quatre dies de línia a Bilbo. Toca entrenar per la ruta euskalduna; al llarg de la ria i el gran Gugengheim on ara s'exposa; "Caos y clasicismo: arte en Francia, Italia, Alemania y España, 1918-1936"
Jo personalment gaudeixo molt mes del museu per fora que amb les
entranyes del Gugenheim. Tot i que ara fa deu anys vaig visitar una exposició de motos clàssiques excel·lent!! Peró l'art contemporani no em crida gaire l'atenció.

http://connect.garmin.com/activity/74972577

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1562665


                                     
                                     
       
                                      
                                     










diumenge, 6 de març del 2011

Running in Copenhaguen

Ara feia un parell de setmanes que no venia a Dinamarca, ja no queda neu dels mes de mig metre que hi havia als carrers durant tot l'hivern. Fa fred, auxo si, 3 graus de maxima. Pero avui s'ha aixecat un bon sol. Bon dia per fer el meu circuit a Copenhaguen passant per la Ciutat/País lliure de Christiania*

http://connect.garmin.com/activity/71772403


*Christiania;  Ciutat Lliure i independent que es troba dins de lacapital de Dinamarca: Copenague. Christiania és un lloc peculiar perquè des dels anys 70 és habitat per hippies. Els hippies van aprofitar l'abandonament que es va produïr en uns terrenys al costat del riu (i que avui en dia són molt cotitzats) que abans estaven ocupats per una base militar de l'exèrcit de Dinamarca.

Però Christiania és un indret peculiar perquè els habitants viuen en una espècie de "paradís hippie". Els principis "Hippies" hi han fet arrels i avui en dia ja ha nascut la tercera generació d'aquells hippies que es van instal.lar en aquests territoris.

El mode de vida del barri consisteix en una espècie de comuna, on la comunitat ho proporciona tot. Els preus del barri hippie són 6 o 7 vegades més econòmics que a la resta de la ciutat. Més enllà dels murals ideològics, també és possible trobar drogues en aquest districte.

Els hippies estan ben organitzats i fins i tot han muntat un negoci turístic on tot turista que ho desitgi pot fer un tomb pel barri amb guia inclòs. Els turistes també tenen dret a passejar-se pel barri de les drogues, que es troba dins mateix de la vila de Christiania.

La comunitat hippie recull una quantitat simbòlica d'impostos als habitants (uns 850 aproximadament) i que van venir no només de dinamarca sinó que també de d'altres parts d'Europa i del món. Amb aquests impostos aparentment gestionen la comunitat.

Les autoritats daneses han estat tolerants durant molts anys amb els hippies de Chritiania i la policia poc freqüentment entra dins del barri a fer incautacions o detencions. Segons un policia que va ser entrevistat, el pacte que al que els hippies van arribar amb les autoritats daneses és que les drogues més dures es mantindrien al marge del barri. "Free town of Christiania".

http://en.wikipedia.org/wiki/Freetown_Christiania

dimecres, 2 de març del 2011

Avui tocava circuit rutinari d´entrenament. M´he superat el meu millor temps. 1h 35min a fons pel circuit de  30km.No em sentia gaire bé de forma avui, m´he sorprés de fer el meu millor temps; http://connect.garmin.com/activity/70871579
Dutxa i cap A Coruña.