cooriols, fonts, pistes ,trialeretes,boscos, fonts,llacs, muntanyes;
Seria NATURA EN ESTAT PUR i dur, molt dur. Sobretot ha estat molt dur.
He gaudit com un boig, pero també ha estat molt dur.
110 km i 3.654 metres de desnivell en 10 hores i 46 minuts de ciclatge en solitari entre; porcs senglars, castanyers i castanyes, llebres i conills , quin espant m´han fotut!!!!! falcons, granotes,caballs, vaques i fins i tot una serp se m´ha creuat al camí.
Les guilleries es tracta d’un gran territori que s’estén des de la zona del Collsacabra fins el massís del Montseny, travessat pel riu Ter. El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades. Se situa al límit de les comarques de la Selva i Osona, a l'entorn de la població de Sant Hilari Sacalm, que n'és la capital. Es tracta d'un massís poblat per alzinars i algunes suredes, de caire mediterrani, i rouredes i fagedes, de caire eurosiberià, si bé en bona part han estat substituïts per conreus forestals, principalment castanyedes i plantacions de pins exòtics i avets
M´ha sonat el despertador a les 6!!! quin pal!!!
A les 08:05 he arrivat a la petita vil.la de Vilanova de Sau i a les 8:30 aprox. començava la meva aventura vandolera. Atravessant Les Guilleries i unints les poblacions de Osor (on he esmorzat un entrepà de traca) Sant Hilari de Sacalm, Viladrau, Espinelves i finalment Vilanova de Sau .
Detalls de la ruta;
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1669762
http://connect.garmin.com/activity/83693314
Diu la llegenda que el bandoler va amagar el seu tresor en una de les nombroses coves que es troben al llarg del recorregut...Jo no l´he trobat!!! potser el busco la propera vegada...
Qui va ser en Serrallonga;
Joan Sala i Ferrer, nasqué l´ any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme.
Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga.
Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´ any 1622, un veí seu, en Miquel Barfull, amb qui havia tingut alguna discussió, el denunciar. Quan foren a detenir-lo, és defensar i va poder fugir, assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no l´ hi quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure.
No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas, el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´ assetjaven.
Els primers anys d´ activitat pogué actuar amb certa impunitat, doncs l´ atenció de les autoritats es centraven principalment en la persecució de la banda dels germans Margarit, caiguts aquest l´ any 1627, agrupar les seves bandes i es convertir en el principal bandoler del país.
Durant vuit anys fou un mal son pels lloctinents Miguel de los S. de San Pedro i el Duc de Feria, però, l´ any 1630 el nou lloctinent, el Duc de Cardona, intensifica la persecució, això forçà a la seva banda a cercar refugi a l´ altre banda dels Pirineus, on foren ben rebuts pels senyors de Vivers, de Nyer i de Durban, els quals, per la condició de Nyerros que tenia la banda, es servien d´ ells a la seva conveniència.
Malgrat que pertanyia a la facció social dels Nyerros, no podem catalogar a Serrallonga de bandoler polític, però sovint eren utilitzats amb fins polítics, per executar venjances i atemptar contra enemics, a més aquesta condició els feia guanyar simpaties entre els contraris al govern de Felip IV.
Però, l´ any 1631, la gent de Serrallonga és traïda pel senyor de Durban, qui lliurar al lloctinent, a canvi de l´ aixecament de l´ empara reial sobre el lloc de Perellós, bona part de la banda, entre ells, membres d´ estacats com el Fadrí de Sau o en Jaume Malianta.
Mort del bandoler....Neix la Llegenda;
La fama popular acumulada durant anys, les simpaties que despertava entre bona part del poble, el seu caràcter de bandoler enfrontat a un poder centralista i autoritari i a la política d´ un monarca que havia enfonsat el país en la crisi i que anys més tard portaria el principat a l´ enfrontament armat, provocant la revolta del “Corpus de Sang” i, com a conseqüència d´ aquesta, la guerra dels Segadors. Va fer que no tardessin a sortir corrandes i auques, que glossaven las seves gestes i que feren créixer i escampar la seva llegenda. Aquesta fou recollida per la literatura que ha fet arribar el seu mite fins els nostres dies. Les seves gestes, verídiques o no han fet que encara avui, en Serrallonga representi la lluita del poble contra el poder repressor.
